DEFINICIONS

Hi ha dos conceptes bàsics que cal definir:

  • Nivell Màxim d’Atac Econòmicament Tolerable (NMAET) = la més baixa densitat de plaga que causa pèrdues econòmiques.
  • Llindar de Tractament (LLT) = densitat de plaga a partir de la qual s’han d’aplicar mesures de control per tal de prevenir que la població assoleixi el NMAET.
  • LLT1 (en relació al primer tractament químic, el que s’efectuaria sobre les larves de 1a generació) = és el nivell de plaga al final del desenvolupament de les larves hivernants que, previsiblement, donarà lloc a una densitat de plaga al moment de la collita igual al NMAET.
  • LLT2 (en relació al segon tractament químic, el que s’efectuaria sobre les larves de 2a generació) = és el nivell de plaga al final del desenvolupament de les larves de 1a generació que, previsiblement, donarà lloc a una densitat de plaga al moment de la collita igual al NMAET.
  • LLT3 (en relació al tercer tractament químic, el que s’efectuaria sobre les larves de 3a generació) = és el nivell de plaga al final de la 2a generació que, previsiblement, donarà lloc a una densitat de plaga al moment de la collita igual al NMAET.

La determinació del LLT1 no és possible ja que no es disposa de la metodologia adequada per avaluar amb fiabilitat la densitat de larves hivernants en diferents localitats entre els mesos d’abril i maig. Per tant, l’aplicació queda restringida al LLT2 i al LLT3.

El seu càlcul es basa en les regressions, obtingudes experimentalment al Delta, entre el nivell de plaga al final de la temporada (que substituirem pel valor de NMAET) i el nivell de plaga al final de la 1a i de la 2a generació.

Els LLT es poden donar com a canyes atacades per m2 (CATm2) i com a percentatge de parcel·les d’1 m2 amb alguna canya atacada (%PAT).

MOSTREJOS SEQÜENCIALS PER A LA LOCALITZACIÓ DE LES ÀREES AMB NIVELLS DE PLAGA SUPERIORS AL LLINDAR DE TRACTAMENT

L’objectiu ha estat posar a punt una metodologia que permetés localitzar, en els moments adequats, i d’una manera senzilla i fiable, les àrees on se supera el LLT i on, per tant, cal aplicar mesures especials de control.

El mostreig de tipus seqüencial té 3 propietats que fan que la seva aplicació en situacions com la que ens ocupa sigui molt interessant:

  • Permet fixar prèviament la precisió de l’estima.
  • El nivell de plaga no es determina de forma absoluta, sinó que es dóna en relació a un nivell de referència prèviament establert (el LLT en el nostre cas).
  • El número de mostres a examinar és variable i depèn de si el nivell de plaga a estimar està gaire prop del nivell de referència (LLT). Així, en zones amb nivells d’atac molt inferiors o molt superiors al LLT amb poques mostres s’arribarà al resultat final. .

En un mostreig seqüencial les unitats de mostreig són examinades progressivament fins arribar al punt en què es té prou informació com per donar el resultat amb les probabilitats d’error prèviament establertes.

Quan les dades provenen d’un mostreig normal (recompte del número d’individus a cada unitat de mostreig), el mostreig seqüencial ha de tenir en compte la distribució espacial de l’organisme objecte d’estudi.

El mostreig seqüencial, però, també es pot aplicar en casos en què a cada unitat de mostreig únicament es determini la presència/absència d’individus objecte del mostreig (mostreig binomial positiu).

Els resultats obtinguts en treballs de recerca realitzats en relació a C.suppressalis al Delta, fan que actualment es pugui aplicar qualsevol dels dos tipus de mostreig seqüencial.